Mirades encuriosides.
Somriures expectants.
Emoció en majúscula.
Això és el que deixaven entreveure la munió de fesomies que, frisosament, esperaven per compartir una jornada històrica, tot just abans d’endinsar-se en el nou Morera. La raó és ben senzilla. Les portes de la seu definitiva d’un museu cabdal (que ha estat, inexplicablement, massa temps en iterativa itinerància) a la fi s’obrien. Llum al final del túnel. I quina llum! Quina llum més esplendent!!